Aquesta exposició és una mostra dels últims treballs.
Inauguració el 16 de Novembre a les 19h.
De dilluns a dissabte de 10h a 20 h i els diumenges de 11h a 14h.
Oberta fins el 12 de Desembre.
PIGMENT GALLERY, Barcelona.
Un aliatge és un material que conté una barreja de dos o més metalls o elements no-metàl·lics. L’obra presentada per Todó incideix en tres aliatges diferents. El primer aliatge està realitzat entre el paper d’or amb el grafit, argila i aigua que conformen la mina del llapis amb la qual s’han produït els traços i apunts. El segon aliatge és la que barreja la sonoritat i contingut dels títols escollits amb cadascun dels quadres que s’exposen a l’exposició. I el tercer aliatge és el que provoca l’obra de Todó, ja que convida a fer que la mirada sensible de l’espectador es barregi amb les línies, els illots de paper d’or i la poètica surrealista dels títols. Permetin-me que faci un breu apunt de cadascun dels aliatges que Todó planteja i realitza.
1. Una observació de Plini el Vell aplicable a l’obra de Jacint Todó
En el llibre Història Natural. Escrits sobre art de Plini el Vell en el capítol XXXV dinovè podem llegir la següent anècdota d’Appel·les i Protògenes amb motiu de la creació d’una obra.
El poeta Guillaume Apollinaire, en referir-se a aquesta anècdota en el seu assaig Els pintors cubistes. Meditacions estètiques, observa:
La proposta artística de Todó ens proposa que tornem a veure’ns representats pel traç humil d’un llapis. Ens planteja que mirem més enllà de la línia i ens fixem en el traç, en la mà, que ens retorna a una fragilitat profunda, propera, serpentejant. El subtil es produeix mitjançant el diàleg entre la matèria, el paper d’or, i l’esperit, les línies que contenen d’alguna manera el buit.
2. Títol i formes
A continuació llegeixo alguns dels títols de les obres de Todó.
Títols, enunciats literaris, que afecten l’obra pictòrica, als collages difusos. Aquí el títol forma orgànicament part de l’obra com podem veure, ja que no hi ha distància entre el marc i el títol sinó la seva prolongació en la qual el que està escrit suggereix tornar a mirar els dibuixos.
Atenguem-nos al que ens diu i suggereix Todó amb el títol:
“Triar el pinzell, com trio quin rínxol pentino”
Si primer veiem el dibuix, capta la nostra atenció la imatge d’un home intentant assolir la seva forma interior. Cames, mans, rostre i una línia que s’alça sobre la nuca del protagonista. Ara llegim el títol i l’obra es converteix en un traç aeri que dones sense que ningú limiti el seu joc.
Els títols que transformen els dibuixos en nous dibuixos, el joc que qüestiona l’art com a dispositiu que ens obliga a parlar d’ell. Una poètica surrealista que busca l’astorament del lector perquè pugui assolir el meravellós.
Louis Aragon en el seu assaig “Els collages”, que és un compendi d’articles i ressenyes que va realitzar al llarg de la seva vida, planteja:
“El meravellós s’oposa al que és mecànicament, al que és de manera que no es fa notar, i per això es creu que el meravellós és la negació de la realitat. Aquesta perspectiva una mica superficial es pot acceptar condicionalment: és cert que el meravellós neix del rebuig d’una realitat, però també del desenvolupament d’una nova relació, d’una realitat nova que aquest rebuig ha alliberat”.
3. L’aliatge
Finalment, es planteja en la seva obra l’aliatge dels dibuixos, títols i la mirada sensible de l’espectador.
Un aliatge que s’aconsegueix en convidar l’espectador que faci el pas decisiu de veure l’obra a mirar-la. Un aliatge que obliga a conèixer l’obra abans que reconèixer-la per haver estat anunciada.
Un aliatge que busca activar el sensible abans que, després d’una breu estada en la galeria, recordem que pertanyem a un món que s’assenta i viu gràcies a materials humils i la capacitat de l’home per dotar-se d’història/refugis com les que ens relata Jacint Todó.
Input your search keywords and press Enter.